Santuari de Kanda

Continuant amb les series de moda del moment, tornem amb Love Live. Una de les coses interessants de la serie és el foto realisme extrem que té i com recrea escenaris reals de Akihabara i els voltants d'una manera exquisita. I un dels escenaris que surt més és el santuari de Kanda. Té la casualitat, o no, que es un santuari especialment molt famós a Tokyo, dels més grans i visitats. Així que vam decidir fer una visita per comprovar com esta adaptat. Poso algunes imatges del anime i fotografies que vaig fer. No son les mateixes panoràmiques.

Anime

Realitat.

 Però potser el millor és que el santuari s'ha convertit en una especie de pelegrinatge de otakus. Com alguns sabreu, és típic en els santuaris sintoistes deixar una tauletes penjades amb els desitjos de cada persona. No és estrany posar algun dibuix en ells, però si la quantitat que hi ha en aquest santuari. Inclòs els japonesos que no coneixen la relació amb el món otaku es sorprenen. Us deixo algunes fotografies. Hi ha autentiques obres d'art.

Aniversaris de personatges d'anime

Molts dels personatges del anime tenen dates d'aniversari en dies concrets. Evidentment, els fans les coneixen i solen celebrar-ho a la seva manera. En Akihabara no es diferent i per atraure públic sempre recorden tots els aniversaris dels personatges dels animes més de moda i li dediquen estanteries completes o llocs on els fans poden possar dedicatories. Ara, entre d'altres series, una que esta molt de moda es Love Live, pels nois, i Yowamuchi Pedal i Haikyuu!! per les noies (tot i que Free no baixa). En aquestes dies em tingut un parell de aniversaris de Love Live.

La ultima imatge te una referència brutal.

Nakano i Square Enix Store

Un d'aquest caps de setmana vam tenir que arreglar uns papers a Shinjuku i després vam aprofitar per anar a Nakano. Quant passàvem per Shinjuku va donar la casualitat que vam passar pel costat de la nova botia de Square Enix. La antiga botiga la han tancat fa poc (i tenia coses bastant interessants). La nova botiga és també un cafè, amb els corresponents dolços en forma de coses de la empresa. La zona de merchandaissing es bastant mes petita que l'anterior. La part més interessant és l'interior, on es mostren unes matèries al estil Final Fantassy VII (pero res com en Sephirot :C).

Després vam anar a Nakano, per satisfer les nostres necessitats otakus més bàsiques.Nakano és una estació de l'area metropolitana de Tokyo on hi ha el Nakano Broadway. Possiblement la primera meca del manga i el anime de la historia, molt anterior a Akihabara. Nakano concentra unes 15 botiges Mandarake (botigues dedicades a la segona mà de merchandaising otaku de tot els tipus) i una desena de botigues més entre primera i segona mà. El edifici és un laberint realment, té 3 plantes i una estructura de edifici japonés antic. Aquí vaig comprar un parell de coses de Love Live bastant barates, com el Blue Ray a 500 yens.

Però vam trobar dues coses interessant dins del edifici. Primer, el culturalment més interessant: una mena de pòster on explicaven per sobre, en angles, sobre algun personatge importat de la historia de Japó. La gracia es que la imatge esta dibuixada per l'autor de Jojo.

Per altre banda, vam trobar una cosa més interessant per la banda de les excentricitats de Japó: una maquina expenedora de calcetes usades. Les calcetes usades és una cosa que aquí es ven, té compradors. Abans hi havien pel carrer maquines mes grans que ho venien al carrer, però es va prohibir i ara només es ven en botigues especialitzades. No obstant, de tant en tant, si remires bé, pots trobar alguna així de forma dissimulada,

Dia Lliure

Un dels dies de la conferencia era dissabte així que em van donar un dia lliure la següent setmana. Vam aprofitar per anar a la Ambaixada a preguntar unes cosetes i de tornada vam fer unes paradetes a alguns punts de Tokyo que tenia ganes de tornar.
Primer, de camí a la primera destinació vam passar just pel costat de la Torre de Tokyo, la original. De dia potser no es tan maca com de nits, però sempre impressiona veure-la des de el peu. Just al costat de la torre hi ha un santuari així que han quedat unes fotus maques.

Després vam parar en la nostre primera destinació, el centre pokemon. És una tonteria, però em feia gracia tornar per veure la botiga. La quantitat de merchandaising que hi ha de Pokemon és increïble. Praticament hi ha de tot, mocadors, llibretes, tapers, roba entre peluixos i figures.

Després vam anar a Akihabara, però de camí ens va passar per Kanda i ens vam trobar una petita ganga, un plat de Katsukare (curry amb carn) per 400 yens. A part del enorme plat que ens vam posar, es podia tornar a emplenar de arròs tants cops com vulguis. El curry estava bastant bo.

Després vam arribar a la següent parada: El santuari que esta al costat de l'estació de Akihabara. Els que heu vist Steins;Gate el recordareu, doncs els el temple de Ruka Urushibara. Es una mica diferent de la serie, pero si recorda bastant. El santuari es bastant petitot però té bastants altars.

Botiga de la Jump

Les revistes Jump, entre les que és troba la Shonen Jump (coneguda internacionalment per series com Naruto, One Piece, Dragon Ball, Slam Dunk o Kochikame) o la Square Jump, són realment famoses a Japó. Tan que tenen les seva propia cadena de botiges, les Jump Shop. Les Jump Shop tenen pràcticament tots els productes de les seves series, entre productes únics de la botiga o d'altres companyies. Sol estar sempre ben decorada i sempre és interessant d'entrar. El altre dia vam passar una estona. Aquest cop tenien a l'entrada 3 figures a tamany real dels seus protagonistes més famosos.

Ara mateix la serie que tira més és gayball, vull dir, Haikyū!!. La seva secció estava plena de noies. Tot i així, una de les coses més interessants és que a més sol acumular coses velles que es solen haver acabat en altres botigues. Per exemple, vaig trobar coses d'una de les seves series preferides, Bimbougami ga!. Però el millor que vaig trobar va ser aquesta samarreta de Slam Dunk que m'agrada molt.

Conferencia a Okazaki

Si, ho se, fa dies que no publico res. He estat bastant enfeinat i entretingut, a parts iguals. Ja faré un parell de publicacions sobre el que he anat fent en aquests dies. Però quant comences un projecte nou tens molta feina, i a mitjants de octubre vaig tenir que anar a una conferencia a Okazaki. El meu lloc de treball és a prop de Tokyo, però el centre que em paga esta a prop de Nagoya, a una petita ciutat que és diu Okazaki. Per aquest motiu he d'anar a les conferencies i congressos que organitzan (tot pagat) i he de preparar alguna cosa, com els plafons dels posters o passar els micros.
Així que fa 3 setmanetes vaig dirigir-me cap a Okazaki per una conferencia de dos dies. Seguint les indicacions de la secretaria, vaig anar a l'estació de Tokyo a agafar un Shinkansen cap a Toyohashi, i des de allà un tren express cap a Higashi Okasaki.

Al arribar al centre de conferencies d'Okazaki, als post-docs i professors associats ens va tocar muntar la sala dels posters. Ens van fer anar a les 11, però la conferencia començava a les 14h. Vam acabar de posar els plafons en menys de 30 minuts, així que ens va sobrar un munt de temps. Així que ens va tocar anar a dinar, em vaig ajuntar a un parell de japonesos i un frances que hi havia per allà. El noi estava en una situació semblant a la meva. Vam anar a dinar sashimi :3

I després va venir el que em va avisar el meu tutor. Tot el congres en japonès, tot, completament totes les presentacions, les transparències. Inclús el llibre de abstracts.

A la nit vaig anar a sopar amb el meu tutor. Just al costat de l'estació hi havia un restaurant de cuina "española". Semblava més un d'aquestes de cuina experimental, perquè les tapes o la paella s'allunyaven molt de la idea que tinc jo.

Per la nit em va tocar dormir en la residencia que té el mateix saló de conferencies. Era la opció més barata, per 2500 yens. La habitació estava super bé, va ser una llàstima no poder-la aprofitar més. A més el saló de conferències està com en un cim, pel que des de la finestra veia tota la ciutat de Okazaki.

L'endemà em va tocar més japonés cientific, no vaig entendré res. Però al acabar al anar a dinar, vaig visitar un santuari sintoista que hi havia al costat. Era és la època del shichi-go-san, així que els santuaris sintoistes solen estan pels de nens i pares.

 Al acabar el congres, vaig tornar cap a casa. Per tornar, la ruta més rapida va ser passar per Nagoya i pillar el shinkansen, per Toyohashi pasen pocs shinkansens.