Botiga de la Jump

Les revistes Jump, entre les que és troba la Shonen Jump (coneguda internacionalment per series com Naruto, One Piece, Dragon Ball, Slam Dunk o Kochikame) o la Square Jump, són realment famoses a Japó. Tan que tenen les seva propia cadena de botiges, les Jump Shop. Les Jump Shop tenen pràcticament tots els productes de les seves series, entre productes únics de la botiga o d'altres companyies. Sol estar sempre ben decorada i sempre és interessant d'entrar. El altre dia vam passar una estona. Aquest cop tenien a l'entrada 3 figures a tamany real dels seus protagonistes més famosos.

Ara mateix la serie que tira més és gayball, vull dir, Haikyū!!. La seva secció estava plena de noies. Tot i així, una de les coses més interessants és que a més sol acumular coses velles que es solen haver acabat en altres botigues. Per exemple, vaig trobar coses d'una de les seves series preferides, Bimbougami ga!. Però el millor que vaig trobar va ser aquesta samarreta de Slam Dunk que m'agrada molt.

Conferencia a Okazaki

Si, ho se, fa dies que no publico res. He estat bastant enfeinat i entretingut, a parts iguals. Ja faré un parell de publicacions sobre el que he anat fent en aquests dies. Però quant comences un projecte nou tens molta feina, i a mitjants de octubre vaig tenir que anar a una conferencia a Okazaki. El meu lloc de treball és a prop de Tokyo, però el centre que em paga esta a prop de Nagoya, a una petita ciutat que és diu Okazaki. Per aquest motiu he d'anar a les conferencies i congressos que organitzan (tot pagat) i he de preparar alguna cosa, com els plafons dels posters o passar els micros.
Així que fa 3 setmanetes vaig dirigir-me cap a Okazaki per una conferencia de dos dies. Seguint les indicacions de la secretaria, vaig anar a l'estació de Tokyo a agafar un Shinkansen cap a Toyohashi, i des de allà un tren express cap a Higashi Okasaki.

Al arribar al centre de conferencies d'Okazaki, als post-docs i professors associats ens va tocar muntar la sala dels posters. Ens van fer anar a les 11, però la conferencia començava a les 14h. Vam acabar de posar els plafons en menys de 30 minuts, així que ens va sobrar un munt de temps. Així que ens va tocar anar a dinar, em vaig ajuntar a un parell de japonesos i un frances que hi havia per allà. El noi estava en una situació semblant a la meva. Vam anar a dinar sashimi :3

I després va venir el que em va avisar el meu tutor. Tot el congres en japonès, tot, completament totes les presentacions, les transparències. Inclús el llibre de abstracts.

A la nit vaig anar a sopar amb el meu tutor. Just al costat de l'estació hi havia un restaurant de cuina "española". Semblava més un d'aquestes de cuina experimental, perquè les tapes o la paella s'allunyaven molt de la idea que tinc jo.

Per la nit em va tocar dormir en la residencia que té el mateix saló de conferencies. Era la opció més barata, per 2500 yens. La habitació estava super bé, va ser una llàstima no poder-la aprofitar més. A més el saló de conferències està com en un cim, pel que des de la finestra veia tota la ciutat de Okazaki.

L'endemà em va tocar més japonés cientific, no vaig entendré res. Però al acabar al anar a dinar, vaig visitar un santuari sintoista que hi havia al costat. Era és la època del shichi-go-san, així que els santuaris sintoistes solen estan pels de nens i pares.

 Al acabar el congres, vaig tornar cap a casa. Per tornar, la ruta més rapida va ser passar per Nagoya i pillar el shinkansen, per Toyohashi pasen pocs shinkansens.

Akiba, un cap de setmana més

El diumenge i el dilluns passat vam tornar a Akihabara. De fet principalment vam anar diumenge, que vam estar des de les 10h fins a les 20h. La primera "prova" amb les bicicletes. Les vam deixar en un carrero a Akiba i allà es van quedar durant tot el dia, sense problemes amb els camions.
Una de les coses que ens va sorprendre bastant va ser un acte que feien en el espai dedicat a events que hi ha a un edifici de Akiba. Era com un acte de propaganda turística per otakus. Una dels panfletos que ens van donar era sobre la ciutat on passa els fets de Free!. Bastant random. No podia faltar un event de idols, clarament.

Compte amb els otakus fans del grup.

També hi havia un super heroi anomenat Negiman, que no recordava haver vist mai.

Quant vam tornar a la nit encara estaven fent coses.

Per altre banda, vam malgastar el dia de botiga en botiga i dinant dos cops (gordos que som). Aquí uns deixo algunes fotos de les coses que vam veure.

Dissabte completet (III) - Bicicletes

Després de comprar, dinar i comprar més, vam anar al que havíem anat a fer realment: Comprar unes bicicletes. I és que el millor medi de transport per Japó és la bicicleta, el medi de transport que predomina i que a més és el que té preferència sobre peatons i cotxes en el carrer. Tot i així, aparcar amb la bicicleta sol ser difícil ja que no la pots deixar a qualsevol lloc. Hi ha un camió que s'emporta les bicicletes mal aparcades a un magatzem i per recuperar-les has de pagar una multa de 3000 yens. És un petit malson pels que es desplacen en bicicleta arreu de Japó, ja que això també passa en altres ciutats a part de Tokyo.

Dissabte completet (II) - Dinar i compres per Shibuya

Després de comprar la SIM i fer les compres a Akiba, ens vam dirigir a Shibuya. Com molts sabeu, Shibuya té dos atraccions turístiques principals: el gran encreuament i el monument d'en Hachiko. Es impressionant la quantitat de gent que s'acumula en un espai tan petit al voltant de la estatua. I sempre és una experiència travessar el pas de zebra encreuat a traves de les masses de gent.

Tot i així, nosaltres no anàvem per això. Jo feia dies que volia a gaudir d'un petit plaer: Shakey's Viking Pizza. Com vaig descriure en el meu antic blog, es un buffet lliure de pizzes, curry i amanides (això ultim només els caps de setmana). Hi ha una barra, posen pizzes i pots anar agafant els trossos que vulguis. I el preu és molt baix.

Dissabte completet (I) - SIM

Teniem força plans pel dissabte i crec que els vam complir tots.
Primer de tot voliem anar a Akihabara. Jo volia comprar una SIM amb internet pel mòbil per anar sobre segur i la meva novia necessitava unes pegatines de yowamushi Pedal que sortien en una revista. De pas jo vaig comprar-me una samarreta que li tenia ganes.

Jo havia mirat força sobre la SIM en internet. Molta gent recomana una targeta de b-mobile per estrangers, però és una autentica estafa. Són ofertes per gent que estigui de pas, interessants per viatges de vacances però no per estades llargues. De b-mobile l'interessant són les ofertes de mòbil per japonesos (i residents), 1560 yens per tenir telèfon i un 1G de internet a màxima velocitat. Després es baixa la velocitat. Molt semblant a les ofertes espanyoles. Després tenim les ofertes de wireless Gate, que donen SIM amb internet i posibilitat de SMS però sense telèfon, des de 480 yens. Pel preu mimin tens internet il·limitat a 250k, que no esta gens malament. La oferta que he agafat jo es la de 920yens, 1G a velocitat LTE i després 250k quant l'esgotes, bastant interessant. T'estalvies més de 600 yens per no tenir telèfon. Totes les ofertes, tan de wireless Gate com the bmobile has de pagar la SIM, que son 3000 yens.

Dinars de la setmana

Al canviar de lloc, hem canviat de lloc on anar a dinar. Ara anem al centre comercial que hi ha al costat del nou edifici, el LaLaPort.
El menjar és bastant més car que en el campus de la uni, així que m'estic plantejant deixar de dinar fora, però aquesta setmana he anat provant cosetes que hi ha per la zona de restaurants.

 - Dimarts:

El tipic Udon amb sopa amb uns fregits de peix. Si allo que sembla una hamburguesa és peix com el naruto.