Sendai, amb Hayabusa!

Després d'un novembre bastant mogudet arribem al desembre, no menys mogut sembla. Poc descans estic tenint últimament. El mes començava amb un viatge a Sendai, per una conferencia que organitzava el centre que em paga. Una altre conferencia en japonès, durant tres dies. Al menys aquest cop anava a Sendai, una ciutat que mai havia visitat. A  uns 350 Km del nord de Tokyo, és de las ciutats més importants de Tōhoku, el nord de la illa principal de Japó (Honshū). El clima és bastant diferent a la capital, molt més fred i es usual que nevi. Segurament ara mateix és tristament coneguda perque va ser una de les principal afectades del gran Tsunami del 2011, que va destruir el seu aeroport per complet. Per sort, a dia de avui no hi ha cap afectació greu d'aquell fet.
El viatge d'anada va ser força divertit, perquè corria per Japó el col·laborador català del meu tutor, així que vam quedar de bon matí amb ell a l'estació de Tokyo, per comentar uns temes en els que estem treballant i el posterior viatge. Va ser divertit poder parlar català en algun moment.
Després em va tocar una de les coses que em feia més il·lusió del dia: agafar un Hayabusa, una linia de shinkansen que utilitzen la nova serie E5. Els trens d'aquest recorregut Van generar bastanta expectació pels colors característics que presenten que recorda a ser personatge virtual molt conegut: la Miku Hatsune. De fet, el nom va ser triar per votació popular i Hatsune va estar apunt de ser triat com a nom final. El tren s'ha mantingut popular i, de fet, sol haver sempre gent buscant la fotografia quant arriba o quant surt. Per dins també es nota que és el últim model, és més còmode si cas que la típica serie 700, que corre la linea Tokyo-Osaka. A sobre, com anava cap al nord per aquestes dates, vaig veure bonics paisatges nevats des de la finestra del tren, doncs havia nevat feia uns dies. Malauradament, feia masses dies que havia nevat així que no vaig veure massa neu a Sendai, només en algun raconet. Això si, de fred, molt.

Entre la reunió matinal i el viatge amb tren vaig arribar casi a l'hora de dinar, just abans de començar la conferencia. Així que vaig entrar en un restaurant de Tonkatsu que vaig veure pel camí, que em va semblar molt casolà. La carn estava realment molt bona.

La conferencia, com la ultima de Okasaki, avorrides. Poca cosa entenia, així que vaig tirar d'articles que havia de llegir. L'interessant va arribar a la nit. Vaig dirigir-me al hotel que havia reservat. A la recepció vaig demanar la clau, però es veu que no m'esperaven. Durant 5 minuts de dubte, on els treballadors em buscaven desesperadament vaig adonar-me que m'havia confós al fer la reserva, havia reservat per una setmana més tard. Al veure l'error, els treballadors ràpidament em van registrar i donar una clau d'una habitació com la que havia demanat, sense mes problema em van canviar la reserva que havia fet prèviament. Em va sorprendre moltíssim lo amables que van ser. A més el hotel estava realment bé, molt còmode pel preu que tenia (uns 25/30€ la nit), i molt cèntric. Cosa que em va fer anar a sopar al centre, en un altre restaurant que em va semblar prou cassola: un restaurant de udon on feien els seus propis fideus. Allà vaig demanar Mapu Tofu amb udon, que estava boníssim (i molt picant!).

La resta de dies van ser avorrit , però vaig tenir la sort que al menys dos de les xerrades van ser en angles. De fet la conferencia va ser algú més gran que la de Okazaki i hi havien, a part de mi, 5 no-japonesos més. Així que la poster session va ser més entretinguda també. Així que l'altre tarda que vaig tenir lliure, em vaig escapar per la ciutat per veure una mica les botiges que manga que tenien. Vaig comprar alguna cosa i veure alguna coseta. El esperit otaku es manté al llarg del territori.

Finalment, el tercer dia vaig tornar amb el meu tutor. En dos dies m'esperava una bona aventura.

Aquest sostre és diferent (II)

Tot i així, el que em va marcar més feina o perdua de temps lliure va ser el canvi de residencia. Ara ja no vivim a Asakusa, sinó a Kashiwa, en un apartament molt aprop del meu lloc de treball. Com ja havia comentat, el apartament de Sakura House era més aviat temporal fins trobar una cosa més barata i sobretot no compartida. Com la feina esta a Kashiwa, vam triar un apartament allà, a prop d'on treballo. Ara tinc la feina a uns 10/15 minuts a peu i possiblement 5 en bici. Perfecte comparat amb abans que tenia que agafar el tren i tenia una mitja de 35 minuts entre arribar a l'estació i el trajecte en tren. Però la diferencia més gran segurament és la econòmica: la linea de tren que agafava, Tsukuba Express, és especialment cara (uns 5,5€ per viatje, i n'havia de fer dos al dia) . A més a més, l'apartament és una mica més de la meitat de preu del anterior. Tenim més espai i no compartim res. Però clar, tot això no és fàcil, sobretot si no ets japonès.
El procés de llogar un apartament a Japó és una mica lent i sobretot complex, molts papers, moltissim. Crec que vaig posar com 15 o 20 vegades el meva estampa (hanko), la firma que s'utilitza aquí, en dotzenes de papers. A part, el procés es caret. Abans de obtenir la clau has de pagar com 3 vegades el que costa la mensualitat. Tot despeses de gestió, res de fiances, per tant no recuperable. És realment molt car. Evidentment vaig necessitar l'ajuda del meu tutor per pràcticament tot. Des de contactar amb l'agencia, fins quedar per veure el apartament i firmar. Evidentment ell és el meu avalador. Sense algú japonès deu ser pràcticament impossible llogar una cosa així. I per fi el dia 15 vam tenir les claus del nou apartament.
El apartament és prou gran, comparat amb els estandars japonesos. Entre 30 i 40 m², repartit en habitació, cuina/menjador, bany i lavabo. El problema és que tot aquest espai estava buit, així que vam tenir que comprar varies coses, com la nevera, rentadora, llit i taula. Per sort, al costat de casa hi ha una botiga de segona mà i una especia d'Ikea japonès (Nitori), on hem anat comprant les coses, a part de les botigues de 100 yens. Per sort, la majoria de coses grans, menys el llit, ho hem comprat a la botiga de segona mà, inclòs la taula. Bueno, en comptes de una taula, vaig comprar un kotatsu, però a això encara en falta posar la manta.
Us deixo unes fotus, la nevera ja ha estat ben decorada aquests últims dies ...

Congres, workshops i algun ginkgo

Com haureu vist, fa uns dies, forces, que no feia cap nova entrada. He estat bastant enfeinat aquest mes de novembre. Primer vaig tenir un congres que feia el meu tutor a Tokyo, a la universitat de Keio, en honor a Nóse, un investigador japonès que va fer avenços important en les dinàmiques. La universitat de Keio es una de les mes antigues de Japó, just al centre, al costat de l'antiga torre de Tokyo. El congres internacional va ser realment molt interessant, vaig apendre molt del nou camp que estic treballant ara. A part, vaig tenir la sort de coincidir amb un català que esta treballant ara a Kyoto que a més a més ja ens coneixem d'abans. Va ser divertit.

Després, a mitjans de més vaig atendre a un Workshop sobre paralització. Increïble, realment es pot fer coses molt grans ja amb OMP i MPI. Coses que em pensava que no es podien fer i que havies d'aproximar molt, em van demostrar que es podien fer, sempre que tinguessis molts ordinadors al abast i es el cas. El workshop és va fer a la universitat de Tokyo, la famosa Todai, que apareix en nombrosos mangas o animes, però potser el més mític és Love Hina. La Todai és possiblement la universitat amb més prestigi a Japó i es diu que si entres tens una feina assegurada de per vida. Es una de les poques universitat publiques del país, així que l'accés es bastant complicat. Un punt interessant va ser que ara estem a la tardor. Els japonesos gaudeixen moltíssim de cada estació del any i troben sempre el punt més artístic. En aquest cas, la caiguda de les fulles dels arbres. Les que els agrada més de veure són les del ginkgo, que casualment és un dels símbols de la Todai. Per tant el campus esta ple d'aquesta arbres i estava ple de gent contemplant la caiguda de les fulles. Hi havien alguns pintors, sobretot dones, escenificant el quadres l'escena. Jo com no soc tant bo, només he fet unes fotus i un vídeo.

Tot i així, el que em va marcar més feina o perdua de temps lliure va ser el canvi de residencia que explicaré en la pròxima entrada.

Santuari de Kanda

Continuant amb les series de moda del moment, tornem amb Love Live. Una de les coses interessants de la serie és el foto realisme extrem que té i com recrea escenaris reals de Akihabara i els voltants d'una manera exquisita. I un dels escenaris que surt més és el santuari de Kanda. Té la casualitat, o no, que es un santuari especialment molt famós a Tokyo, dels més grans i visitats. Així que vam decidir fer una visita per comprovar com esta adaptat. Poso algunes imatges del anime i fotografies que vaig fer. No son les mateixes panoràmiques.

Anime

Realitat.

 Però potser el millor és que el santuari s'ha convertit en una especie de pelegrinatge de otakus. Com alguns sabreu, és típic en els santuaris sintoistes deixar una tauletes penjades amb els desitjos de cada persona. No és estrany posar algun dibuix en ells, però si la quantitat que hi ha en aquest santuari. Inclòs els japonesos que no coneixen la relació amb el món otaku es sorprenen. Us deixo algunes fotografies. Hi ha autentiques obres d'art.

Aniversaris de personatges d'anime

Molts dels personatges del anime tenen dates d'aniversari en dies concrets. Evidentment, els fans les coneixen i solen celebrar-ho a la seva manera. En Akihabara no es diferent i per atraure públic sempre recorden tots els aniversaris dels personatges dels animes més de moda i li dediquen estanteries completes o llocs on els fans poden possar dedicatories. Ara, entre d'altres series, una que esta molt de moda es Love Live, pels nois, i Yowamuchi Pedal i Haikyuu!! per les noies (tot i que Free no baixa). En aquestes dies em tingut un parell de aniversaris de Love Live.

La ultima imatge te una referència brutal.