Sendai, amb Hayabusa!

Després d'un novembre bastant mogudet arribem al desembre, no menys mogut sembla. Poc descans estic tenint últimament. El mes començava amb un viatge a Sendai, per una conferencia que organitzava el centre que em paga. Una altre conferencia en japonès, durant tres dies. Al menys aquest cop anava a Sendai, una ciutat que mai havia visitat. A  uns 350 Km del nord de Tokyo, és de las ciutats més importants de Tōhoku, el nord de la illa principal de Japó (Honshū). El clima és bastant diferent a la capital, molt més fred i es usual que nevi. Segurament ara mateix és tristament coneguda perque va ser una de les principal afectades del gran Tsunami del 2011, que va destruir el seu aeroport per complet. Per sort, a dia de avui no hi ha cap afectació greu d'aquell fet.
El viatge d'anada va ser força divertit, perquè corria per Japó el col·laborador català del meu tutor, així que vam quedar de bon matí amb ell a l'estació de Tokyo, per comentar uns temes en els que estem treballant i el posterior viatge. Va ser divertit poder parlar català en algun moment.
Després em va tocar una de les coses que em feia més il·lusió del dia: agafar un Hayabusa, una linia de shinkansen que utilitzen la nova serie E5. Els trens d'aquest recorregut Van generar bastanta expectació pels colors característics que presenten que recorda a ser personatge virtual molt conegut: la Miku Hatsune. De fet, el nom va ser triar per votació popular i Hatsune va estar apunt de ser triat com a nom final. El tren s'ha mantingut popular i, de fet, sol haver sempre gent buscant la fotografia quant arriba o quant surt. Per dins també es nota que és el últim model, és més còmode si cas que la típica serie 700, que corre la linea Tokyo-Osaka. A sobre, com anava cap al nord per aquestes dates, vaig veure bonics paisatges nevats des de la finestra del tren, doncs havia nevat feia uns dies. Malauradament, feia masses dies que havia nevat així que no vaig veure massa neu a Sendai, només en algun raconet. Això si, de fred, molt.

Entre la reunió matinal i el viatge amb tren vaig arribar casi a l'hora de dinar, just abans de començar la conferencia. Així que vaig entrar en un restaurant de Tonkatsu que vaig veure pel camí, que em va semblar molt casolà. La carn estava realment molt bona.

La conferencia, com la ultima de Okasaki, avorrides. Poca cosa entenia, així que vaig tirar d'articles que havia de llegir. L'interessant va arribar a la nit. Vaig dirigir-me al hotel que havia reservat. A la recepció vaig demanar la clau, però es veu que no m'esperaven. Durant 5 minuts de dubte, on els treballadors em buscaven desesperadament vaig adonar-me que m'havia confós al fer la reserva, havia reservat per una setmana més tard. Al veure l'error, els treballadors ràpidament em van registrar i donar una clau d'una habitació com la que havia demanat, sense mes problema em van canviar la reserva que havia fet prèviament. Em va sorprendre moltíssim lo amables que van ser. A més el hotel estava realment bé, molt còmode pel preu que tenia (uns 25/30€ la nit), i molt cèntric. Cosa que em va fer anar a sopar al centre, en un altre restaurant que em va semblar prou cassola: un restaurant de udon on feien els seus propis fideus. Allà vaig demanar Mapu Tofu amb udon, que estava boníssim (i molt picant!).

La resta de dies van ser avorrit , però vaig tenir la sort que al menys dos de les xerrades van ser en angles. De fet la conferencia va ser algú més gran que la de Okazaki i hi havien, a part de mi, 5 no-japonesos més. Així que la poster session va ser més entretinguda també. Així que l'altre tarda que vaig tenir lliure, em vaig escapar per la ciutat per veure una mica les botiges que manga que tenien. Vaig comprar alguna cosa i veure alguna coseta. El esperit otaku es manté al llarg del territori.

Finalment, el tercer dia vaig tornar amb el meu tutor. En dos dies m'esperava una bona aventura.