Aquest sostre és diferent (II)

Tot i així, el que em va marcar més feina o perdua de temps lliure va ser el canvi de residencia. Ara ja no vivim a Asakusa, sinó a Kashiwa, en un apartament molt aprop del meu lloc de treball. Com ja havia comentat, el apartament de Sakura House era més aviat temporal fins trobar una cosa més barata i sobretot no compartida. Com la feina esta a Kashiwa, vam triar un apartament allà, a prop d'on treballo. Ara tinc la feina a uns 10/15 minuts a peu i possiblement 5 en bici. Perfecte comparat amb abans que tenia que agafar el tren i tenia una mitja de 35 minuts entre arribar a l'estació i el trajecte en tren. Però la diferencia més gran segurament és la econòmica: la linea de tren que agafava, Tsukuba Express, és especialment cara (uns 5,5€ per viatje, i n'havia de fer dos al dia) . A més a més, l'apartament és una mica més de la meitat de preu del anterior. Tenim més espai i no compartim res. Però clar, tot això no és fàcil, sobretot si no ets japonès.
El procés de llogar un apartament a Japó és una mica lent i sobretot complex, molts papers, moltissim. Crec que vaig posar com 15 o 20 vegades el meva estampa (hanko), la firma que s'utilitza aquí, en dotzenes de papers. A part, el procés es caret. Abans de obtenir la clau has de pagar com 3 vegades el que costa la mensualitat. Tot despeses de gestió, res de fiances, per tant no recuperable. És realment molt car. Evidentment vaig necessitar l'ajuda del meu tutor per pràcticament tot. Des de contactar amb l'agencia, fins quedar per veure el apartament i firmar. Evidentment ell és el meu avalador. Sense algú japonès deu ser pràcticament impossible llogar una cosa així. I per fi el dia 15 vam tenir les claus del nou apartament.
El apartament és prou gran, comparat amb els estandars japonesos. Entre 30 i 40 m², repartit en habitació, cuina/menjador, bany i lavabo. El problema és que tot aquest espai estava buit, així que vam tenir que comprar varies coses, com la nevera, rentadora, llit i taula. Per sort, al costat de casa hi ha una botiga de segona mà i una especia d'Ikea japonès (Nitori), on hem anat comprant les coses, a part de les botigues de 100 yens. Per sort, la majoria de coses grans, menys el llit, ho hem comprat a la botiga de segona mà, inclòs la taula. Bueno, en comptes de una taula, vaig comprar un kotatsu, però a això encara en falta posar la manta.
Us deixo unes fotus, la nevera ja ha estat ben decorada aquests últims dies ...